fatu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfa.tu/
• Etimologia: Del llatí fatuus ‎(«neci, fat»), segle XIX. Doblet del patrimonial fat.

Adjectiu

fatu m. ‎(femení fàtua, plural masculí fatus, plural femení fàtues)

1. Presumptuós i vanitós sense fonament.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: conceited ^(en), fatuous ^(en)
• Castellà: fatuo ^(es)
• Francès: fat ^(fr)
• Italià: fatuo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: fa·tu (2)
• Anagrama: tufa

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB