faust

Potser volíeu: Faust

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfawst/
• Etimologia: Del llatí faustus, segle XIX.

Adjectiu

faust m. ‎(femení fausta, plural masculí fausts o faustos, plural femení faustes)

1. afortunat

Traduccions

Traduccions

• Castellà: fausto ^(es) m., fasto ^(es) m.
• Francès: heureux ^(fr) m., fortuné ^(fr) m.
• Italià: fausto ^(it), felice ^(it), prospero ^(it), propizio ^(it)
• Llatí: fastus ^(la), fortunatus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: fatus, fusta

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC