februarius

Potser volíeu: Februarius

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fɛ.brʊˈaː.rɪ.ʊs/
• Etimologia: De februa, festes de purificació celebrades el 15 de febrer, de februum ‎(«purificació»).

Adjectiu

februārius m., februāria f., februārium n.

1. forma alternativa de Februārius

   Idus februariae ― els idus de febrer (el 13 de febrer)

Notes

• En època clàssica no es distingien majúscules i minúscules.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	februārius	februāria	februārium		februāriī	februāriae	februāria
Vocatiu	februārie	februāria	februārium		februāriī	februāriae	februāria
Acusatiu	februārium	februāriam	februārium		februāriōs	februāriās	februāria
Genitiu	februāriī	februāriae	februāriī		februāriōrum	februāriārum	februāriōrum
Datiu	februāriō	februāriae	februāriō		februāriīs
Ablatiu	februāriō	februāriā	februāriō		februāriīs