feinege

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

feinege

  1. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb feinejar.
  2. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb feinejar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb feinejar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: fei·ne·ge (3)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads