fetiller

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fə.tiˈʎe/
Occidental:	nord-occidental /fe.tiˈʎe/
	valencià /fe.tiˈʎeɾ/, /fe.tiˈʎe/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Potser derivat de fetilla, o potser derivat del llatí facticularius, derivat de Fatum, divinitat dels boscos.

Nom

fetiller m. ‎(plural fetillers, femení fetillera)

1. Persona que assegura tenir poders màgics i els invoca recitant paraules o encanteris.

Sinònims

• mag, bruixot

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sorcerer ^(en)
• Castellà: hechicero ^(es)
• Francès: sorcier ^(fr)
• Italià: stregone ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·ti·ller (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot