filosofo

Potser volíeu: filosofó, filósofo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /fi.ɫuˈzɔ.fu/, occidental /fi.ɫoˈzɔ.fo/

Verb

filosofo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de filosofar.

Variants

• (valencià) filosofe, (balear) filosof

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·lo·so·fo (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /fi.loˈso.fo/

Americà: alt /fi.l(o)ˈso.fo/, baix /fi.loˈso.fo/

• Rimes: -ofo

Verb

filosofo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb filosofar

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·lo·so·fo (4)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /fiˈlɔː.zo.fo/
• Etimologia: Del llatí philoṡŏphus, del grec antic ϕιλόσοϕος ‎(philósophos).

Nom

filosofo m. ‎(plural filosofi)

1. filòsof

Relacionats

• filosofia

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·lò·so·fo (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre filosofo