finim
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
Verb
finim
- Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de finir.
- Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb finir.
- Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb finir.
Variants
Miscel·lània
- Síl·labes: fi·nim (2)
- Anagrama: ínfim
Català antic
Verb
finim
- primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de finir
- primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de finir
- primera persona plural (nós, nosaltres) del present de subjuntiu de finir
- primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperatiu de finir
Variants
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads