finiva

Català

Verb

finiva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de finir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de finir.

Variants

• [1] finigueva, finia
• [2] finigueva, finia

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·ni·va (3)

Italià

Verb

finiva

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperfet d'indicatiu de finire