fisonomia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fi.zu.nuˈmi.ə/
	balear /fi.zo.noˈmi.ə/, /fi.zu.nuˈmi.ə/
Occidental:	/fi.zo.noˈmi.a/

• Rimes: -ia
• Etimologia: Del grec antic φυσιογνωμονία ‎(physiognōmonía), segle XV, compost de φύσις ‎(phýsis, «natura») i λόγος ‎(lógos, «estudi, coneixement»), és a dir, "coneixement de la naturalesa d'una persona a través de l'observació del seu rostre".

Nom

fisonomia f. ‎(plural fisonomies)

1. Conjunt de faccions i aspecte general de la cara d'una persona.

Derivats

• fisonomista

Variants

• fesomia

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: fisionomie ^(af)
• Alemany: Physiognomik ^(de) f.
• Anglès: physiognomy ^(en)
• Búlgar: физиономика ^(bg) f. ‎(fizionomika)
• Castellà: fisionomía ^(es)
• Danès: fysiognomi ^(da) c.
• Finès: fysiognomia ^(fi)
• Francès: physionomie ^(fr)
• Grec: φυσιογνωμονική ^(el) f. ‎(fissiognomonikí)
• Hongarès: fiziognómia ^(hu)
• Italià: fisionomia ^(it)
• Llengua de signes catalana: CARA ^(csc)
• Noruec: fysiognomi ^(no) m.
• Portuguès: fisiognomia ^(pt) f.
• Romanès: fiziognomonie ^(ro) f.
• Rus: физионо́мика ^(ru) f. ‎(fizionómika)
• Txec: fyziognomie ^(cs) f.
• Xinès: 面相學 ^(zh) ‎(面相学, miànxiàngxué)

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·so·no·mi·a (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot