flamant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fɫəˈman/
	balear /fɫəˈmant/, /fɫəˈman/
Occidental:	nord-occidental /fɫaˈman/
	valencià /fɫaˈmant/, /fɫaˈman/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí flammante(m), acusatiu de flammāns, del verb flammō ‎(«inflamar»), segle XV.

Adjectiu

flamant inv. ‎(plural flamants)

1. D’aparició molt recent, acabat d’estrenar.

Sinònims

• nou de trinca

Traduccions

Traduccions

• Anglès: brand new ^(en)
• Castellà: flamante ^(es)
• Francès: flambant neuf ^(fr)
• Llengua de signes catalana: NOVETAT ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: fla·mant (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC