fluctuo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈflʊk.toː/
• Etimologia: Derivat de fluctus.

Verb

fluctuō ‎(1a present^?), fluctuās ‎(2a present), fluctuāre ‎(infinitiu), fluctuāvī ‎(perfet), fluctuātum ‎(supí)

1. ésser sacsat per les onades

   Quadriremem in salo fluctuantem reliquerat.—(traducció:«Ell va abandonar el vaixell a mercè de les onades.»)

2. ondular

   comae cervicum fluctuantes—(traducció:«la crin ondulava [amb el vent]»)

3. revoldre, anar amunt i avall

   Fluctuare video vehementer mare.—(traducció:«Veig la mar revolta.»)

4. inquietar, revoltar

   Quum hominis fluctuantem sententiam confirmassem.—(traducció:«Mentre els homes s'inquietaven, es va confirmar la sentència.»)

Derivats

• fluctuābundus
• fluctuātim
• fluctuātiō