fonava

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /fuˈna.βə/
balear /foˈna.və/, /fuˈna.və/
Occidental: nord-occidental /foˈna.βa/
valencià /foˈna.va/, /foˈna.βa/

Verb

fonava

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de fonar.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de fonar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: fo·na·va (3)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads