foniva

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

foniva

  1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de fondre.
  2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de fondre.

Miscel·lània

  • Síl·labes: fo·ni·va (3)
  • Heterograma de 6 lletres (afinov)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads