fonives

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

fonives

  1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de fondre.

Miscel·lània

  • Síl·labes: fo·ni·ves (3)
  • Heterograma de 7 lletres (efinosv)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads