forcaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /furˈka.ɾən/
	balear /foɾˈka.ɾən/, /furˈka.ɾən/
Occidental:	/foɾˈka.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

forcaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de forcar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb forcar.

Variants

• [2] forquessin, forquessen, forcassin, forcassen

Miscel·lània

• Síl·labes: for·ca·ren (3)
• Anagrames: confrare, encofrar, enforcar