forcares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /furˈka.ɾəs/
	balear /foɾˈka.ɾəs/, /furˈka.ɾəs/
Occidental:	/foɾˈka.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

forcares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de forcar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb forcar.

Variants

• [2] forquessis, forquesses, forcassis, forcasses

Miscel·lània

• Síl·labes: for·ca·res (3)
• Anagrama: forcar-se