franco

Potser volíeu: franco-

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈfɾaŋ.ko\

Americà: alt \ˈfɾaŋ.k(o)\, baix \ˈfɾaŋ.ko\

• Rimes: -anko
• Etimologia: D'un germànic *frank ‎(«lliure, exempt»).

Adjectiu

franco m. ‎(femení franca, plural masculí francos, plural femení francas)

1. franc, sincer
2. franc (relatiu als francs)
3. (economia) franc
4. francès

Sinònims

• (sincer) sincero

Derivats

• franco-
• franqueza

Nom

franco m. ‎(plural francos, femení franca)

1. franc (poble germànic)
2. (només masculí) franc (moneda)
3. francès
4. (només masculí singular) franc (llengua dels francs)

Sinònims

• (francès) francés

Miscel·lània

• Síl·labes: fran·co (2)
• Heterograma de 6 lletres (acfnor)
• Anagrama: canfor

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre franco

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfran.t͡so/
• Etimologia: Del francès français, del polonès Francuz, de l'italià francese, de l'anglès French, del rus фpaнцyз ‎(fpantsyz) o del castellà francés.

Nom

franco ‎(acusatiu francon, plural francoj, plural acusatiu francojn)

1. francès

Derivats

• franca
• franciĉo, francino
• Francujo, Francio
• francigi
• francismo
• franclingva
  • Franclingvio

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre franco

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈfraŋ.ko/

Adjectiu

franco m. ‎(femení franca, plural masculí franchi, plural femení franche)

1. franc

Adverbi

franco

1. franc

Nom

franco m. ‎(plural franchi, femení franca)

1. franc (poble germànic)

Nom

franco m. ‎(plural franchi)

1. franc (moneda)

Miscel·lània

• Síl·labes: fràn·co (2)
• Heterograma de 6 lletres (acfnor)