fregires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fɾəˈʒi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /fɾeˈʒi.ɾes/, valencià /fɾeˈd͡ʒi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

fregires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de fregir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb fregir.

Variants

• [2] fregiguesses, fregigueres, fregissis, fregisses

Miscel·lània

• Síl·labes: fre·gi·res (3)
• Anagrama: fregir-se