fresquege

Català

Verb

fresquege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fresquejar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fresquejar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fresquejar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb fresquejar.

Variants

• [1] fresquejo, fresquegi
• [2] fresquegi
• [3] fresquegi
• [4] fresquegi

Miscel·lània

• Síl·labes: fres·que·ge (3)