frit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɾit/
• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí frīctu(m), acusatiu de frīctus, participi de frīgō ‎(«fregir»), segle XV.

Adjectiu

frit m. ‎(femení frita, plural masculí frits, plural femení frites)

1. Forma alternativa de fregit.

Verb

frit

1. (balear) Participi masculí singular del verb fregir.

Variants

• fregit

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB

Normand

Nom

frit

1. fruit