fuita

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈfuj.tə/
Occidental:	nord-occidental /ˈfuj.ta/
	valencià /ˈfuj.ta/, /ˈfwi.ta/

• Rimes: -ujta
• Etimologia: Del català antic fuyta, del llatí *fugita, participi femení de *fugīre, de fugere ‎(«fugir»). Compareu amb el participi analògic fugida. Cognat del francès fuite.

Nom

fuita f. ‎(plural fuites)

1. fugida
2. Acció de fugir un gas o un líquid.

Sinònims

• fuga, escapament

Traduccions

Traduccions

• Anglès: escape ^(en), leak ^(en)
• Castellà: fuga ^(es) f.
• Francès: fuite ^(fr) f.

Verb

fuita

1. (balear) Participi femení singular del verb fugir.

Miscel·lània

• Síl·labes: fui·ta (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB