furava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fuˈɾa.βə/, balear /fuˈɾa.və/
Occidental:	nord-occidental /fuˈɾa.βa/
	valencià /fuˈɾa.va/, /fuˈɾa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

furava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de furar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de furar.

Miscel·lània

• Síl·labes: fu·ra·va (3)