furt

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfurt/
• Rimes: -uɾt
• Etimologia: Del llatí fūrtum, de fūr ‎(«lladre»), segle XIV.

Nom

furt m. ‎(plural furts)

1. Acció de furtar, de robar sense violència.
2. Cosa que s’ha furtat.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: theft ^(en)
• Castellà: hurto ^(es) m.
• Finès: varkaus ^(fi)
• Francès: larcin ^(fr) m.
• Llengua de signes catalana: ROBAR ^(csc)

Verb

furt

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de furtar.

Variants

• furto, furte, furti

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: truf ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC