fusus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfuː.sʊs/
• Etimologia: Del verb fundō.

Adjectiu

fūsus m., fūsusa f., fūsum n.

1. fos

   Fons, unde funditur e terra aqua viva, ut fistula, a qua fusus aquae.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	fūsus	fūsa	fūsum		fūsī	fūsae	fūsa
Vocatiu	fūse	fūsa	fūsum		fūsī	fūsae	fūsa
Acusatiu	fūsum	fūsam	fūsum		fūsōs	fūsās	fūsa
Genitiu	fūsī	fūsae	fūsī		fūsōrum	fūsārum	fūsōrum
Datiu	fūsō	fūsae	fūsō		fūsīs
Ablatiu	fūsō	fūsā	fūsō		fūsīs

Nom

fūsus m. ‎(genitiu fūsī)

1. fus

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	fūsus	fūsī
Vocatiu	fūse	fūsī
Acusatiu	fūsum	fūsōs
Genitiu	fūsī	fūsōrum
Datiu	fūsō	fūsīs
Ablatiu	fūsō	fūsīs