galta

Potser volíeu: GALTA

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɡaɫ.tə/^ⓘ, occidental /ˈɡaɫ.ta/
• Rimes: -alta
• Etimologia: Del català antic gauta, d’un preromà indoeuropeu *gauota, segle XIII. Compareu amb gavatx ‎(«pap»).

Nom

galta f. ‎(plural galtes)

1. (anatomia) Cadascun dels dos costats de la cara que hi ha per sota de la parpella i que no inclouen la boca, el nas ni la barbeta.

Derivats

• engaltar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Wange ^(de) f.
• Anglès: cheek ^(en)
• Castellà: mejilla ^(es)
• Eslovac: líce ^(sk) n.
• Eslovè: lice ^(sl) n.
• Estonià: põsk ^(et)
• Finès: poski ^(fi)
• Francès: joue ^(fr)
• Friülà: smursiel ^(fur) m.
• Gallec: meixela ^(gl) f., fazula ^(gl) f.
• Grec: μάγουλο ^(el) n. ‎(màgulo)
• Grec antic: παρειά ^(grc) f. ‎(pareiá)
• Irlandès: leiceann ^(ga) m.
• Italià: guancia ^(it)
• Llatí: bucca ^(la), gena ^(la) f., mala ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: GALTA ^(csc)
• Maltès: ħadd ^(mt) m.
• Noruec: kinn ^(no)
• Occità: gauta ^(oc) f.
• Persa: گونه‎ ^(fa)
• Polonès: policzek ^(pl) m.
• Portuguès: bochecha ^(pt) f.
• Retoromànic: missella ^(rm) f.
• Romanès: obraz ^(ro) m.
• Rus: щека́ ^(ru) f. ‎(sxekà)
• Sànscrit: गण्ड ^(sa) m.
• Sard: cantelza ^(sc)
• Tadjik: гуна ^(tg)
• Txec: líčko ^(cs) n.
• Xinès: 臉頰 ^(zh) ‎(脸颊, liǎnjiá)

Miscel·lània

• Síl·labes: gal·ta (2)
• Anagrama: tagal

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot