garsa

Potser volíeu: garsà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɡar.sə/^ⓘ, occidental /ˈɡaɾ.sa/
• Rimes: -aɾsa
• Etimologia: D’origen preromà probablement d'un precèltic *karkia, del protoindoeuropeu *ḱer- amb amplificació onomatopeica, segle XIV. Cognat de l'occità gascó garça. Afí al lituà šárka, prussià sarke, eslovè sráka.

Nom

garsa f. ‎(plural garses)

1. Ocell de la família dels còrvids, de color blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, comú en zones de conreu i parcs urbans (Pica pica).

Sinònims

• blanca (valencià)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Elster ^(de) f.
• Anglès: magpie ^(en)
• Asturià: pega ^(ast)
• Castellà: urraca ^(es)
• Danès: skade ^(da) c.
• Eslovac: straka ^(sk) f.
• Eslovè: sraka ^(sl) f.
• Esperanto: pigo ^(eo)
• Finès: harakka ^(fi)
• Francès: pie ^(fr)
• Friülà: cheche ^(fur)
• Gallec: pega ^(gl) f.
• Grec: καρακάξα ^(el) f. ‎(karakaxa)
• Hongarès: szarka ^(hu)
• Islandès: skjór ^(is) m.
• Italià: gazza ^(it) f.
• Llatí: pica ^(la) f.
• Neerlandès: ekster ^(nl) m.
• Occità: agaça ^(oc) f., 'jassa ^(oc) f.
• Polonès: sroka ^(pl) f.
• Portuguès: gralha ^(pt) f., pega ^(pt) f.
• Retoromànic: giazla ^(rm) f.
• Romanès: coțofană ^(ro) f.
• Rus: соро́ка ^(ru) f. ‎(soroka)
• Sard: piga ^(sc), malabiga ^(sc)
• Txec: straka ^(cs) f.

Traduccions importades de Wikidata (d:Q25307)

• Afrikaans: Eurasiese ekster ^(af)
• Alamànic: Ägerst ^(gsw)
• Albanès: Pica pica ^(sq)
• Alemany: Elster ^(de)
• Alt sòrab: sroka ^(hsb)
• Amhàric: የአውርስያ ዓቅዓቅ ^(am)
• Anglès: Eurasian Magpie ^(en)
• Àrab: عقعق أوراسي ^(ar)
• Àrab egipci: عقعق اوراسى ^(arz)
• Aragonès: Pica pica ^(an)
• Armeni: սովորական կաչաղակ ^(hy)
• Asturià: Pica pica ^(ast)
• Àzeri: Sağsağan ^(az)
• Baix saxó neerlandès: ikster ^(nds-nl)
• Baixkir: Һайыҫҡан ^(ba)
• Balinès: Magpie Eurasia ^(ban)
• Basc: mika arrunt ^(eu)
• Belarús: Сарока звычайная ^(be)
• Belarús taraškievica: сарока звычайная ^(be-tarask)
• Bengalí: ইউরেশীয় ম্যাগপাই ^(bn)
• Bosnià: Svraka ^(bs)
• Bretó: Pig-klakenn ^(br)
• Búlgar: сврака ^(bg)
• Caixubi: Sroka ^(csb)
• Castellà: Pica pica ^(es)
• Cebuà: Pica pica ^(ceb)
• Coreà: 까치 ^(ko)
• Còrnic: Pyasen ^(kw)
• Cors: Pica pica ^(co)
• Croat: svraka ^(hr)
• Danès: husskade ^(da)
• Emilianoromanyès: Gaśa ^(eml)
• Erza: Сезьган ^(myv)
• Escocès: Pyot ^(sco)
• Eslovac: straka obyčajná ^(sk)
• Eslovè: sraka ^(sl)
• Esperanto: Eŭropa pigo ^(eo)
• Estonià: harakas ^(et)
• Extremeny: Pega ^(ext)
• Feroès: Skjóra ^(fo)
• Finès: harakka ^(fi)
• Flamenc occidental: Ekster ^(vls)
• Francès: pie bavarde ^(fr)
• Frisó occidental: Ekster ^(fy)
• Frisó oriental: Akster ^(stq)
• Frisó septentrional: Heister ^(frr)
• Friülà: Cheche ^(fur)
• Gaèlic escocès: Pioghaid ^(gd)
• Gallec: Pega ^(gl)
• Gal·lès: Pioden ^(cy)
• Georgià: კაჭკაჭი ^(ka)
• Gilaki: کشکرت ^(glk)
• Grec: Καρακάξα ^(el)
• Hebreu: עקעק זנבתן ^(he)
• Hongarès: szarka ^(hu)
• Ido: Pigo ^(io)
• Igbo: Eurasian Magpie ^(ig)
• Indonesi: Magpie erasia ^(id)
• Interlingua: Pica ^(ia)
• Irlandès: Pica pica ^(ga)
• Islandès: Skjór ^(is)
• Italià: Pica pica ^(it)
• Japonès: カササギ ^(ja)
• Kabardí: Къанжэ ^(kbd)
• Kazakh: Сауысқан ^(kk)
• Kirguís: Сагызган ^(ky)
• Kurd: Zaq ^(ku)
• Ladí: Agacia ^(lld)
• Lesguià: Керекул ^(lez)
• Letó: žagata ^(lv)
• Lígur: Bèrta ^(lij)
• Limburguès: Aekster ^(li)
• Lingala: Piká ^(ln)
• Lituà: Šarka ^(lt)
• Livià: Harakku ^(olo)
• Llatí: Pica ^(la)
• Llombard: Pica pica ^(lmo)
• Luxemburguès: Kréi ^(lb)
• Macedoni: Европска страчка ^(mk)
• Malgaix: Pika ^(mg)
• Manx: Pieanat ^(gv)
• Mirandès: Pega-rabuda ^(mwl)
• Mongol: Алаг шаазгай ^(mn)
• Multilingüe: Pica pica ^(mul)
• Navaho: Tó wónaanídę́ę́ʼ ąąʼąʼii ^(nv)
• Neerlandès: ekster ^(nl)
• Noruec (bokmål): skjære ^(nb)
• Noruec (nynorsk): skjor ⁽ⁿⁿ⁾
• Occità: Pica pica ^(oc)
• Osseta: Дзæгъындзæг ^(os)
• Paixtu: اروپايي کاغۍ ^(ps)
• Pannonian Rusyn: Страка ^(rsk)
• Persa: زاغی ^(fa)
• Picard: Agache jacteusse ^(pcd)
• Piemontès: Pica pica ^(pms)
• Polonès: sroka zwyczajna ^(pl)
• Pòntic: κασκάρα ^(pnt)
• Portuguès: Pega-rabuda ^(pt)
• Portuguès brasiler: Pega-rabuda ^(pt-br)
• Romanès: coțofană ^(ro)
• Rus: сорока ^(ru)
• Russia Buriat: Шаазгай ^(bxr)
• Rutè: Сорока ^(rue)
• Sami d'Inari: lädikuávská ^(smn)
• Sami meridional: skærhtjoe ^(sma)
• Sami septentrional: skire ^(se)
• Sami skolt: soorkõs ^(sms)
• Samogitià: Žagata ^(sgs)
• Serbi: сврака ^(sr)
• Serbocroat: Svraka ^(sh)
• Sicilià: carcarazza ^(scn)
• Suahili: Kinubi ^(sw)
• Suec: skata ^(sv)
• Tadjik: Акка ^(tg)
• Tagal: Dominikong Europeo ^(tl)
• Tai: นกสาลิกาปากดำ ^(th)
• Tàmil: ஐரோவாசிய மேக்பை ^(ta)
• Tàtar: Саескан ^(tt)
• Telugu: వస పిట్ట ^(te)
• Tibetà: སྐྱ་ཀ། ^(bo)
• Turc: Avrupa saksağanı ^(tr)
• Txec: straka obecná ^(cs)
• Txetxè: Къорзакъиг ^(ce)
• Txuvaix: Чакак ^(cv)
• Ucraïnès: сорока ^(uk)
• Udmurt: Коӵо ^(udm)
• Uzbek: Zagʻizgʻon ^(uz)
• Való: Agaesse ^(wa)
• Vènet: Chéca ^(vec)
• Vepse: Harag ^(vep)
• Vietnamita: ác là ^(vi)
• Waray: Pica pica ^(war)
• Xinès: 喜鹊 ^(zh)
• Xinès (Taiwan): 喜鵲 ^(zh-tw)
• Xinès (Xina): 喜鹊 ^(zh-cn)
• Xinès cantonès: 喜鵲 ^(yue)
• Xinès hakka: Â-siak ^(hak)
• Xinès min del sud: Kheh-chiáu ^(nan)
• Xinès min oriental: Káh-chiók ^(cdo)
• Xinès wu: 喜鹊 ^(wuu)
• Zhuang: Roeggacak ^(za)

Falsos amics

• Castellà: garza ‎(«agró»)

Verb

garsa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de garsar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb garsar.

Miscel·lània

• Síl·labes: gar·sa (2)
• Anagrames: agars, Agràs, gasar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC