genesta

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɡɛˈnɛs.ta/
• Etimologia: D'origen etrusc, de l'arrel protoindoeuropea *ĝenu-1 («part baixa, genoll»).

Nom

genesta f. ‎(genitiu genestae)

1. ginesta

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	genesta	genestae
Vocatiu	genesta	genestae
Acusatiu	genestam	genestās
Genitiu	genestae	genestārum
Datiu	genestae	genestīs
Ablatiu	genestā	genestīs

Variants

• genista

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1959, p.380-381