geniva

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʒəˈni.βə/, balear /ʒəˈni.və/
Occidental:	nord-occidental /d͡ʒeˈni.βa/
	valencià /d͡ʒeˈni.va/, /d͡ʒeˈni.βa/

• Rimes: -iva
• Etimologia: Del llatí gingiva ‎(«geniva»), segle XIV

Nom

geniva f. ‎(plural genives)

1. Teixit carnós que cobreix la part alveolar del es mandíbules i adhereix al coll de les dents.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Zahnfleisch ^(de) n.
• Anglès: gums ^(en)
• Armeni: լինդ ^(hy) ‎(lind)
• Búlgar: вене́ц ^(bg) m. ‎(venets)
• Castellà: encía ^(es) f.
• Coreà: 잇몸 ^(ko) ‎(inmom)
• Eslovac: ďasno ^(sk) n., gingíva ^(sk) f.
• Eslovè: dlésen ^(sl) f.
• Esperanto: gumo ^(eo)
• Estonià: ige ^(et)
• Feroès: tannhald ^(fo) n.
• Francès: gencive ^(fr) f.
• Friülà: gingìe ^(fur) f.
• Gallec: enxiva ^(gl) f.
• Gal·lès: deintgig ^(cy) m.
• Grec antic: οὖλον ^(grc) n. ‎(oûlon)
• Hebreu: חניכיים ^(he) m.
• Hongarès: íny ^(hu)
• Italià: gengiva ^(it) f.
• Japonès: 歯齦 ^(ja)
• Llatí: gingiva ^(la) f.
• Macedoni: десни ^(mk) f. pl.
• Neerlandès: tandvlees ^(nl) n.
• Noruec: tannkjøtt ^(no) n.
• Occità: gengiva ^(oc) f.
• Polonès: dziąsło ^(pl) n.
• Portuguès: gengiva ^(pt) f.
• Romanès: gingie ^(ro) f.
• Rus: десна́ ^(ru) f. ‎(desnà)
• Sard: ghinghía ^(sc)
• Serbocroat: десни ^(sh), desni ^(sh)
• Suec: tandkött ^(sv) n.
• Txec: dáseň ^(cs) f.
• Volapük: gingif ^(vo)
• Xinès: 齒齦 ^(zh) ‎(齿龈, chǐyín)

Miscel·lània

• Síl·labes: ge·ni·va (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeginv)
• Anagrames: angeví, negavi, vanegi, vanegí, vaneig

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC