guaret

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɡwəˈɾet/, occidental /ɡwaˈɾet/
• Rimes: -et
• Etimologia: Del català antic i dialectal guareit, de *guarait, del fràncic *waractu, del llatí *veractum per pronúncia germànica o per analogia amb algun mot incert, de vervactum, de vervago ‎(«llaurar la terra quan encara no està sembrada»), segle XIV. Cognat de l’occità guarait i del francès guéret.

Nom

guaret m. ‎(plural guarets)

1. Terra de conreu llaurada i encara no sembrada; aquella que es deixa sense sembrar durant un temps perquè reposi.

Variants

• guareit

Derivats

• guaretar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: fallow ^(en)
• Castellà: barbecho ^(es) m.
• Francès: guéret ^(fr) m., jachère ^(fr) f.
• Italià: maggese ^(it)

Verb

guaret

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de guaretar.

Variants

• guareto, guarete, guareti

Miscel·lània

• Síl·labes: gua·ret (2)
• Heterograma de 6 lletres (aegrtu)
• Anagrames: erugat, teürga, trague, tragué, tuareg

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat
• Atles Lingüístic del Domini Català