guarires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɡwəˈɾi.ɾəs/, occidental /ɡwaˈɾi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

guarires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de guarir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb guarir.

Miscel·lània

• Síl·labes: gua·ri·res (3)
• Anagrames: arguïres, argüires, guarir-se, sargireu, sargíreu