habitis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈβi.tis/, occidental /aˈβi.tis/
• Rimes: -itis
• Homòfon: evitis

Verb

habitis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb habitar.

   [Que tu] habitis o habites; [tu] no habitis o habites.

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·bi·tis (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈha.bɪ.tiːs/

Adjectiu

habitīs

1. datiu masculí/femení/neutre plural de habitus
2. ablatiu masculí/femení/neutre plural de habitus