haja

Potser volíeu: hajà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈa.ʒə/
Occidental:	nord-occidental /ˈa.ʒa/, valencià /ˈa.d͡ʒa/

• Etimologia: Verb haver: del llatí habeam i habeat.

Verb

haja ‎(infinitiu haver)

1. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb haver.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb haver.

Verb

haja ‎(infinitiu hajar)

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de hajar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb hajar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·ja (2)