hiat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈjat/
• Rimes: -at
• Etimologia: De hiatus, del llatí hiātus, segle XX.

Nom

hiat m. ‎(plural hiats)

1. Coincidència de dues vocals en una paraula, que es pronuncien en síl·labes separades.
2. Període durant el qual s'interromp la sedimentació.

Variants

• hiatus

Traduccions

Traduccions

• Anglès: hiatus ^(en)
• Asturià: hiatu ^(ast)
• Castellà: hiato ^(es)
• Francès: hiatus ^(fr)
• Italià: iato ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC