hierba

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈʝeɾ.βa\ americà: austral \ˈʒeɾ.βa\
• Rimes: -eɾba
• Homòfons: hierva, yerba
• Etimologia: Del llatí herba.

Nom

hierba f. ‎(plural hierbas)

1. herba

Variants

• yerba

Compostos i expressions

• hierba almizclada, hierba amarilla, hierba apoplética, hierba artética
• hierba bacera, hierba ballestera
• hierba cervina, hierba cólica
• hierba de Aarón, hierba de Aquiles, hierba de ballesteros
  • hierba de la alferecía, hierba de la esquinancia, hierba de la estrella, hierba de la oblea, hierba de la orina, hierba de la piedra, hierba de la paciencia, hierba de la paralísis, hierba de la sangre
  • hierba de las almorranas, hierba de las aves, hierba de las mujeres apaleadas
  • hierba de los anteojos, hierba de los ojos
• hierba del agua, hierba del ajo, hierba del ala, hierba del alacrán, hierba del almizcle, hierba del alobado, hierba del amor, hierba del ángel, hierba del ballestero, hierba del cabrón, hierba del costado, hierba del moro, hierba del muro, hierba del Papa
• hierba estrella, hierba mezclera, hierba militar, hierba mora, hierba mosquetera, hierba motera, hierba muermera, hierba nudosa, hierba pagana, hierba tosquera, hierba turca

Verb

hierba

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb herbar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb herbar

Variants

• [2]: (voseo) herbá

Miscel·lània

• Síl·labes: hier·ba (2)
• Heterograma de 6 lletres (abehir)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre hierba