hinyar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/hiˈɲa/
Occidental:	nord-occidental /hiˈɲa/
	valencià /hiˈɲaɾ/, /hiˈɲa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del caló xinjá ‎(«defecar, tenir por»), del romaní xinel, del grec antic χύνω ‎(khýnō, «vessar, buidar»).

Verb

hinyar trans., pron. ‎(pronominal hinyar-se)

1. (col·loquial) defecar
2. (pronominal) acovardir-se

Variants

• jinyar

Miscel·lània

• Síl·labes: hi·nyar (2)
• Heterograma de 6 lletres (ahinry)