honore

Català

Verb

honore

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de honorar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb honorar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb honorar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb honorar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ho·no·re (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /hɔˈnoː.rɛ/

Nom

honōre

1. ablatiu singular de honōs