honoris

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈno.ɾis/
	balear /oˈno.ɾis/, /uˈno.ɾis/
Occidental:	/oˈno.ɾis/

• Rimes: -oɾis

Verb

honoris

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb honorar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ho·no·ris (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /hɔˈnoː.rɪs/

Nom

honōris

1. genitiu singular de honōs