honro

Potser volíeu: honró

Català

Verb

honro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de honrar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb honrar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb honrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: hon·ro (2)
• Anagrama: honor

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈon.ro/, meridional \ˈoŋ.ro\

Americà: alt /ˈon.ro/, baix \ˈoŋ.ro\, austral /ˈon.ro/

• Rimes: -onro

Verb

honro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb honrar

Miscel·lània

• Síl·labes: hon·ro (2)
• Anagrames: honor, horno, hornó