ieisme

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /jəˈiz.mə/, occidental /jeˈiz.me/
• Rimes: -izme
• Etimologia: Onomatopeic sobre la base i i el sufix -isme.

Nom

ieisme m. ‎(plural ieismes)

1. Fenomen consistent en pronunciar el grup ll com a i semiconsonant, en lloc de consonant lateral palatal, quan etimològicament prové del llatí vulgar amb els grups c'l, g'l, t'l i ly.

   ull < oc'lu < oculus: /uj/

   vell < vet'lu < vetulus: /vej/

2. Pronúncia sistemàtica del grup ll com a i semiconsonant.

   ell: /ej/

   lloc: /jɔk/

Notes

• El ieisme dit històric o etimològic era general en el català oriental antic, es viu en el català balear i en recessió en el català central al nord de Barcelona.
• El ieisme sistemàtic es considera un defecte de pronúncia per entonació relaxada o per interferència castellanoparlant o francòfona.

Sinònims

• (ieisme històric) iodització

Traduccions

Pronúncia sistemàtica i

• Castellà: yeísmo ^(es) m.
• Francès: yodisation ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: ie·is·me (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC