ignoro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /iŋˈno.ɾu/
Occidental:	nord-occidental /iŋˈno.ɾo/, valencià /iɡˈno.ɾo/

• Rimes: -oɾo

Verb

ignoro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ignorar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ignorar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ignorar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ig·no·ro (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iɣˈno.ɾo\

Americà: alt /iɡˈno.ɾo/, baix \iɣˈno.ɾo\

• Rimes: -oɾo

Verb

ignoro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb ignorar