immutes

Potser volíeu: immutés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /imˈmu.təs/, occidental /imˈmu.tes/
• Rimes: -utes

Verb

immutes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de immutar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb immutar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·mu·tes (3)
• Anagrames: musteïm, mustiem, mutisme