impedit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /im.pəˈðit/, occidental /im.peˈðit/
• Rimes: -it

Nom

impedit m. ‎(plural impedits, femení impedida)

1. Malalt que no pot valer-se.

Traduccions

Malalt que no pot valer-se

• Castellà: impedido ^(es)
• Llatí: impeditus ^(la)

Adjectiu

impedit m. ‎(femení impedida, plural masculí impedits, plural femení impedides)

1. Que no pot valer-se.

Traduccions

Que no pot valer-se

• Castellà: impedido ^(es)
• Llatí: membris captus ^(la)

Verb

impedit

1. Participi masculí singular del verb impedir.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·dit (3)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot