- Pronúncia(i): /ɪmˈpɛn.dɛ.oː/
- Etimologia: Del prefix in- i pendeō.
Verb
impendeō (1a present?), impendēs (2a present), impendēre (infinitiu)
- penjar per sobre
«ut gladius impenderet illius beati cervicibus» (Ciceró, Tusculanae, V.21.62)- que una espasa pogués penjar sobre el coll d'aquell bon home
- amenaçar, impedir
«ille quidem semper impendebit timor» (Ciceró, De re publica, II.28)- Aquesta por sempre estarà amenaçant