impetres

Potser volíeu: impetrés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /imˈpe.tɾəs/, occidental /imˈpe.tɾes/

Verb

impetres

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de impetrar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb impetrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·tres (3)
• Anagrames: empresti, emprestí, permetis, temperis, tempirés