importunaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /im.por.tuˈna.jɛ/, /im.por.tuˈna.je/

Verb

importunaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de importunar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] importunava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de importunar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] importunava.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·por·tu·na·ia (5)