impreco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /imˈpɾe.ku/, occidental /imˈpɾe.ko/

Verb

impreco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imprecar.

   [Jo] impreco, impreque, imprec o imprequi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb imprecar.

   [Que jo] impreco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] imprequi o impreque.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb imprecar.

   [Que ell/ella/vostè] impreco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] imprequi o impreque.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·co (3)
• Heterograma de 7 lletres (ceimopr)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /imˈpɾe.ko/

Americà: alt /imˈpɾe.k(o)/, baix /imˈpɾe.ko/

• Rimes: -eko

Verb

impreco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb imprecar