imprequeguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /im.pɾe.keˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

imprequeguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb imprecar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] imprequessin, imprequessen, imprecassin, imprecassen o imprecaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pre·que·gues·sen (5)