improper

Català

Verb

improper

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de improperar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pro·per (3)
• Anagrames: emporpri, emporprí

Anglès

• Pronúncia: /ɪmˈprɒp.ə/

Adjectiu

improper ‎(comparatiu more improper, superlatiu most improper)

1. impropi

Vegeu també

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)