impugnavo

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): central /im.puŋˈna.βu/, nord-occidental /im.puŋˈna.βo/

Verb

impugnavo

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de impugnar.
    Forma col·loquial per [vosaltres/vós] impugnàveu.

Miscel·lània

  • Síl·labes: im·pug·na·vo (4)
  • Heterograma de 9 lletres (agimnopuv)

Italià

Verb

impugnavo

  1. primera persona singular (io) de l'imperfet d'indicatiu de impugnare

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads