impugnessen

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /im.puŋˈne.sən/
Occidental: nord-occidental /im.puŋˈne.sen/, valencià /im.puɡˈne.sen/

Verb

impugnessen

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb impugnar.
    [Ells/elles/vostès] impugnessin, impugnessen, impugnassen, impugnassin o impugnaren.

Miscel·lània

  • Síl·labes: im·pug·nes·sen (4)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads